Consciència (vocabulari i traduccions)

Després de fer-me embolics llegint textos en castellà en què em semblava que s'utilitzava de manera arbitrària "consciencia" i "conciencia", al final vaig decidir consultar el diccionari de la RAE, i vaig veure que no significaven ben bé el mateix.

Segons la RAE, la primera accepció de "consciencia" és la "capacidad del ser humano de reconocer la realidad circundante y de relacionarse con ella. El coma consiste en la pérdida total de la consciencia."

Y la primera accepció de "conciencia" és el "conocimiento del bien y del mal que permite a la persona enjuiciar moralmente la realidad y los actos, especialmente los propios."

La cinquena accepció de "conciencia" equival a la primera de "consciencia", però en canvi no hi ha cap accepció de "consciencia" plenament equiparable a la primera accepció de "conciencia", és a dir, que contingui una dimensió moral. Per tant, arribo a la conclusió que "conciencia" es pot arribar a fer servir amb els dos significats, però "consciencia" no.

Torno a les meves lectures, i en relació a la utilització en castellà de "consciencia" i "conciencia", ara crec que la meva confusió podia estar tan relacionada amb la meva ignorància com amb la ignorància d'algun dels autors dels textos llegits. A partir d'ara m'hi fixaré més (i així si cal podré posar exemples concrets).

Mentrestant, em queda el dubte de com s'haurien de resoldre algunes traduccions al català, tenint en compte que el català només disposa de "consciència" per a referir-se als dos significats, el psicològic i el moral (1). Per exemple, no sé com s'hauria de traduir aquest fragment:

"La duda, cuando se hace obsesiva y tortura mental, si se somete a un atento análisis basado en las funciones de la mente, puede considerarse como la intrusión de la conciencia en la consciencia; una especie de juicio interno que, desde una posición de superioridad, analiza nuestras acciones y pensamientos poniendo en duda su validez y corrección." Giorgio Nardone (2)

Bé, plantejo aquest interrogant i potser ja hi ha qui l'ha resolt (suposo que és probable, però jo ho ignoro). El que sí he esbrinat és que el correcte ús de la doble forma en castellà sí que és un tema àmpliament debatut i consensuat (que tanmateix conviu amb usos erràtics per part d'alguns autors, en això dels usos en ocasions erràtics també coincideixen les persones que en parlen).

--
(1) Segons el DIEC, la primera accepció és "Coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, etc. (...)"; i la segona, "Coneixença interna que cadascú té de la bondat o de la maldat de la seva conducta, intencions, caràcter, ensems amb el sentiment d’obligació de fer allò que hom creu bo. La meva consciència em diu que he obrat bé. (...)". És a dir, el significat de la primera accepció és de tipus psicològic, i el de la segona de tipus moral.
(2) "Pienso, luego sufro", Paidós, 2012 (p. 50). Traducció de Pere Salvat; com que l'original de Giorgio Nardone és en italià, dedueixo que l'italià deu ser com el castellà, amb les dues variants (si no és així, seria ben interessant poder consultar el text original). Per cert, el llibre m'ha agradat molt, explica de manera ben fàcil alguns patiments que ens "inventem" nosaltres solets a causa de pensar com pensem (malament, excessivament...).