Memòries contradictòries

Parlo amb la meva germana d'una amiga de la nostra mare. Li dic que quan érem petits l'amiga vivia a la casa de l'altra costat del carrer. Ella diu que no, que vivia a un altre carrer, lluny. La meva germana té bona memòria, i a més parla sempre amb molta seguretat. De manera que penso que potser sí que aquest cop la meva memòria m'ha fet una mala passada. Sé que la memòria (la meva, la de tothom) de vegades és poc fiable. De vegades molt poc fiable: amb això de la memòria sé que és millor no arriscar-se mai a posar la mà al foc per res, per si de cas.

Uns dies després parlo amb un altre germà, i em diu que aquella amiga de la nostra mare vivia on jo deia. Llavors li explico l'altra versió, i em diu que també és veritat. Que aquella família es va fer una casa nova i van marxar de la vella. Però que això va passar quan nosaltres ja no vivíem allí.

Misteri resolt. Jo recordo la primera casa, la de quan vivíem allí, i la meva germana, més petita, la segona, de quan hi anava amb la nostra mare uns anys més tard, de visita. Jo a la nova no hi vaig anar mail, i ella de la vella no en té records, perquè era petita.

És divertit el món dels records, amb totes les seves múltiples variables, trampes i laberints: els records distorsionats, els records retallats, adornats o ampliats, els records inventats, els records esborrats... I aquests altres records, els que semblen contradictoris i que de fet només són complementaris.