Curacions a distància

Em fa mal l'esquena, i un amic em diu que no em preocupi, que n'ha parlat amb la seva dona i que ella em curarà a distància. Com? Fent-me "reiki", un tipus "d'imposició de mans" que segons els seus practicants té efectes curatius, tant sobre problemes físics com emocionals.

Li dic que ja sap que jo sóc de mena descregut, pel que fa a aquestes coses, que les veig com a pures fantasies, tant si es "practiquen" a distància com de forma presencial. Em diu que és igual, que el que compta és "l'energia que transmet qui ho fa", hi cregui o no el destinatari.

Li dic que ja sé que la seva dona hi creu molt, en aquesta història (i en altres de semblants), però, i ell, hi creu? I em diu que ves a saber, que no és bo ser escèptic, perquè, a veure, i si funciona?

Tot i la meva actitud (és a dir, la meva absoluta incredulitat), em diu que durant tres dies la seva dona em farà reiki a distància, i no ella sola, sinó amb el suport, "amb la potència afegida", del seu cercle de persones que fan reiki a distància quan saben que hi ha algú que el necessita. Bé, doncs que vagin fent...

Al cap de quatre dies aquest amic em telefona i em pregunta com em trobo, si he millorat. I li dic que sí, que em trobo més bé. I ell em diu: "Ho veus? No has de ser tan descregut!"

Li dic que cadascú creu en el que creu. Que fins ara, cada vegada que he tingut mal d'esquena, el procés ha sigut el mateix: comença de cop, fort, i després, de mica en mica, si faig bondat, el mal va minvant i vaig recuperant la normalitat. I que aquesta vegada ha passat exactament el mateix.

Ell, tossut, insisteix, em segueix dient que sóc un incrèdul. Suposo que és normal: suposo que és més atractiu tenir fe en l'existència d'extraordinaris poders màgics que confiar en una mica de "prosàica" paciència.