Memòria, oblits, història i literatura

"El cultiu de la capacitat d'oblit crec que és una cosa excel.lent per a saber viure." Josep Pla (1)

Llegeixo aquests dies diferents textos sobre la memòria, uns remarcables i altres menys. Aquesta vegada em fixo sobretot en la referència que fan a l'oblit com a estratègia adaptativa.

Per exemple, Martin Korte (a la revista Mente & Cerebro) diu: "Olvidar no es siempre un fallo de la memoria". I després afegeix: "Solo las personas que olvidan pueden distinguir lo relevante de lo irrelevante". (2)

I com es distingeix entre rellevant i irrellevant, o més ben dit, i encara més important, entre positiu de recordar i funest? Martin Korte posa aquest exemple:

"En el caso de las personas con estrés postraumático parece que la experiencia traumática se almacena sin que pueda modificarse."

D'això en parla també Daniel L. Schacter, a "Los siete pecados de la memoria". Diu:

"Las memorias persistentes son una consecuencia importante de prácticamente cualquier clase de experiencia traumática: guerra, violaciones o agresiones violentas, abuso sexual, terremotos y otros desastres naturales, torturas y encarcelamiento cruel, accidentes de tráfico. (...) Por lo general, los recuerdos intrusos derivados de estas experiencias adoptan la forma de imágenes percentuales gráficas, que a veces conservan con todo lujo de detalles los rasgos del trauma que los supervivientes anhelarían olvidar." (3)

La revista "Claves de Razón Práctica" va dedicar la majoria dels articles del penúltim número a la memòria. Algun també fa referència (des d'un altre punt de vista) a la utilitat o necessitat de la desmemòria:

"Seguro que todos recordamos lo que desayunamos esta mañana. Afortunadamente, no recordamos todo lo que en primera instancia almacena nuestra memoria. Por tanto, podemos decir que, para aprender, olvidar es igualmente importante. Es saludable." Juan Lerma, Santiago Canals (4)

El ja esmentat Martin Korte posa un altre exemple de memòria peculiar i poc funcional, la de Kim Peek, la persona amb autisme (variant 'savant') que va inspirar la pel.lícula "Rain Man"; per exemple, Kim Peek recordava el text de milers de llibres que havia llegit (o més que llegit, "fotografiat" a dins del seu cap), i els podia recitar, "però no entenia el que deien", de manera que no podia treure cap profit d'aquelles "lectures".

Torno a la revista "Claves". Altres articles d'aquest número parlen de la polèmica al voltant de "la memòria històrica" a Espanya, posant en relleu que mai hi pot haver "només una memòria", i que encara és més absurd que aquesta pretensió d'exclusivitat es vulgui imposar a cop de decret.

A la mateixa revista també hi ha algun article sobre la literatura sobre l'Holocaust; d'aquests, el que m'ha semblat més interessant és un de Marisa Siguan, "Literatura, memoria, violencia":

"¿Cómo construir una obra literaria a partir de semejantes experiencias y presupuestos? Todos los autores que he mencionado se plantean esta pregunta. Escriben textos que van más allá de la mera documentación, que necesitan de la elaboración estética para cumplir con su cometido."

Y poc després, diu: "Había que re-crear el pasado, dice Kertesz, que en 1962 hace un viaje a los campos de concentración de Buchenwald y Zeitz con objeto de revivir su cautiverio, de reencontarse consigo mismo durante la escritura de 'Sin destino'. No consigue revivir el pasado en el campo de Buchenwald, convertido en un museo, y llega a la conclusión de que lo único que cabe es su recreación mediante la escritura."

D'altra banda, no sempre una lectura que sembla prometedora al final és realment interessant. Per exemple, em passa amb l'assaig divulgatiu "Somos nuestra memoria, recordar i olvidar", d'Emilio García García, en el qual no hi trobo res que em sorprengui. (5)

Bé, acabo aquests salts entre diferents autors i vessants de la memòria amb una cita de l'Esther Tusquets, en aquest cas referint-se als diferents records que tenen del passat ella i els seus fills:

"Todos nos reinventamos un pasado y raramente coinciden. ¿Por qué no iban mis hijos a inventarse el suyo?" (6)

Per cert, de l'Esther Tusquets, com a escriptora, un altre dia m'agradaria parlar-ne més, perquè els seus llibres autobiogràfics, que no coneixia, els trobo fascinants.

--
(1) El quadern gris, Edicions Destino, 1969 (p. 358)
(2) "El olvido, un aliado del aprendizaje". Mente & Cerebro, nº 96, maig-juny 2019.
(3) Al capítol 7, "El pecado de la persistencia". Ariel, 2003 (p. 214).
(4) "La química de los circuitos del aprendizaje y la memoria", Claves, n. 263 (març-abril 2019).
(5) EMSE EDAPP, 2018 (llibre de divulgació venut amb un diari).
(6) "Confesiones de una vieja dama indigna", Bruguera, 2009 (p. 261).