Iogurts i batuts

Després d'una temporada sense làctics, faig un dia intens de reposició de calci: al sortir de casa em trobo una bossa amb uns quants iogurts i minibatuts de llet, que suposo que ha deixat allí algú del supermercat del davant (les dates de caducitat són del dia, o del dia abans).

Encara que normalment no begui mai llet ni mengi formatges ni iogurts, la veritat és que tots els làctics m'agraden molt... de manera que arreplego la troballa, la fico a la motxilla i, a mig matí (és un dia d'anar d'aquí cap allà), em bec, un rere l'altre, mitja dotzena de minibatuts, boníssims. A més, l'etiqueta diu que van molt bé pel colesterol (tot i que jo no sé si en tinc, perquè no m'ho he mirat mai, per si de cas).

Després, al migdia, em menjo quatre iogurts, acompanyats de mitja barra prima de pa, que m'he trobat una estona abans. És sorprenent, el munt de pa que de vegades hi ha pel carrer, hi ha dies que n'hi ha tant que fins i tot pots triar el que et ve més de gust.

A la tarda, abans de tornar cap a casa, primer em trobo una samarreta (neta), que també arreplego, i després m'assec a un banc del carrer, i escric això.

Al vespre suposo que em menjaré alguns iogurts més, perquè encara me'n queden uns quants.