Pitjor que la brutalitat, la seva justificació

No és ser gens original dir que em va esgarrifar l'actuació policial del dia 1. Tampoc ho és afegir que em van esgarrifar encara més les declaracions dels càrrecs polítics responsables de l'actuació policial: "Ja ho havíem dit, no volíem arribar a aquests extrems". Prepotents, amb sobergueria, desresponsabilitzant-se ells. Justificant l'actuació dels policies que es van dedicar a repartir llenya. Contra gent indefensa. Contra gent que es limitava a oferir una resistència passiva i pacífica. Contra gent que "no anava armada de cap manera", que només intentava posar un paper a dins d'una capsa.

A la vista dels fets, és indubtable que hi ha policies (no generalitzo, dic que n'hi ha) que tenen un perfil psicopàtic, i que quan els ordenen repartir llenya ho fan amb entusiasme. Aquest percentatge de psicòpates uniformats estan manats (o ho estaven si més no el dia 1) per comandaments justificadors de comportaments psicopàtics. I alhora tots ells estaven sota les directrius de polítics amb les mateixes característiques (si més no aquell dia). Dic això només a la vista del fets dels uns i de les declaracions dels altres.

Sembla que se n'han oblidat, i ara no em refereixo als comandaments sinó "a la classe de tropa": l'obediència deguda no és un eximent de culpa en el cas d'atemptats contra la integritat i la dignitat de les persones. Per tant, per exemple, el policia que mentre tenia agafada una dona pels cabells l'arrossegava pel terra, ell, el policia, és directament responsable de la seva actuació (de la seva agressió a una dona que només oferia una resistència passiva, ara no recordo a quin centre electoral). Igual que els policies que colpejaven amb les porres les barreres humanes pacífiques que els impedien el pas a diferents centres electorals: cadascun d'aquells policies és responsable dels cops de porra que va etzibar.

No minimitzo la responsabilitat dels seus comandaments, ni la dels polítics, encapçalats pel Ministre de l'Interior i el President del Govern Central, per permetre, i a sobre justificar, aquestes actuacions. Però cada un dels policies que va clavar cops de porra a gent que mantenia actituds pacífiques és responsable dels cops de porra que va clavar.

En un estat democràtic la policia té el monopoli de la violència, i quan l'exerceix perquè és imprescindible exercir-la, i llavors ho fa de manera proporcionada, la seva feina és tan necessària com digna de reconeixement. Suposo que no cal posar exemples, en tenim de ben recents i dramàtics.

Però atonyinar persones que oposen una resistència pacífica no té cap legitimitat ni proporció. És igual quina sigui la reivindicació de la gent: si la reivindicació és pacífica no es pot silenciar amb cops de porra, gasos lacrimògens o pilotes de goma.

Veure policies actuant amb aquesta violència i amb total impunitat és molt inquietant. Perquè si a més els responsables polítics d'aquestes actuacions policials justifiquen el que ha passat, vol dir que pot tornar a passar. Qualsevol dia. Quan el que caldria, en canvi, seria que a la vista de la desproporció i de la brutalitat desplegades, els polítics implicats dimitissin, que també dimitissin els alts comandaments policials implicats, i que s'expedientessin de manera exemplar, "per la seva responsabilitat personal", tots els policies que es van extralimitar.

Tots els cossos policials corren els mateixos riscos, si no tenen molt clar quins són els seus límits. I tots els polítics en el poder poden tenir les mateixa temptació, de ser tolerants, o directament instigadors, pel que fa a les extralimitacions policials.

Tots els cossos policials, de qualsevol govern. No només la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Per exemple, només cal recordar el calvari de l'Esther Quintana, a la qual els Mossos d'Esquadra li van buidar un ull amb una pilota de goma el 14N de 2012, i la cadena de mentides a partir de llavors dels Mossos, protegits pels responsables polítics de torn. O el cas del 4F de 2006, amb quatre caps de turc acusats (i torturats), amb la intervenció de la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Mossos, un cas del qual encara esperem que algun dia, jutges, policies i polítics implicats ens diguin la veritat, ens la diguin i s'avergonyeixin "de la veritat inventada" que entre tots van fabricar.

Són només dos exemples. Tots els cossos policials tenen el seu historial negre, alimentat de tant en tant amb episodis desafortunats. Cal posar-hi fre, i quan passa, no ocultar-ho ni relativitzar-ho. Aquesta hauria de ser la consigna que els mateixos cossos policials, o si més no els seus membres més lúcids, haurien de reivindicar: "Contra els excessos policials, tolerància zero". I zero vol dir zero, sigui quin sigui el cos policial i el color polític del govern de torn.

Un últim apunt: tots els vídeos que es van filmar i que s'han difós sobre l'1 d'octubre, i que han servit de testimonis incontestables de la brutalitat policial, segons la "llei mordassa" actualment vigent poden ser considerats il.legals i els seus autors i divulgadors perseguibles judicialment. Aquesta llei, malgrat la falta de majoria absoluta actual del Partit Popular, segueix encara vigent, més d'un anys després de l'inici de l'actual legislatura. És una altra "anormalitat" que fa pensar, i que implica molts interlocutors.