Bon Nadal

Mussie Zerai és un capellà eritreu, un exemple d'aquestes persones cristianes amb vides absolutament admirables. Per la feina que fan.

Tal com ell diu, "En tots nosaltres conviuen el bé i el mal, i cadascú ha d'escollir cada dia si fa el bé o el mal, és una lluita continua i una elecció personal". (1)

Ell ho fa a través de la seva ajuda a les persones migrants (en perill d'ofegar-se al mar, de morir abandonades al desert, en risc de ser esclavitzades, destinades a la prostitució, al comerç d'òrgans, etc.).

Unes activitats a causa de les quals, a sobre, Mussie Zerai està acusat formalment d'afavorir "migracions il.legals". És el que els passa sovint a les persones que s'atreveixen a "molestar" a aquells que tenen el poder (estatal, de les màfies, etc.).

Tal com dic de tant en tant (per exemple, quan vaig parlar de les diferents parròquies que cedeixen els seus locals per a diferents iniciatives socials, com ara als grups d'Alcohòlics Anònims), a l'Església hi ha de tot.

La del capellà Mussie Zerai és una manera de ser-hi. Com la de tantes altres persones, també pertanyents a l'Església, amb vides sovint del tot anònimes però amb compromisos igual de ferms amb els més desfavorits.

El fet que jo no cregui en cap deu (i per tant encara menys en cap església) no m'impedeix en absolut admirar aquestes persones. Perquè una cosa són les creences sobrenaturals i, una altra diferent, la fe en les persones. (2)

Bon Nadal.

--
(1) La Vanguardia, La Contra, 28/07/2018.
(2) De la mateixa manera que l'existència d'aquestes persones admirables no m'impedeix alhora rebutjar, i si s'escau criticar, tot allò que em fa picor i m'indigna de l'Església (persones, grups, iniciatives, doctrines, etc.). Però avui no cal que posi exemples d'aquests, ja ho faig prou altres vegades.