Me'l torno a trobar. Aquesta vegada ben lluny de l'anterior, ara al costat de l'Hospital de Sant Pau. Com que mira cap a una altra banda, arribo fins al seu costat sense que se n'adoni, fins al punt que gairebé fa un bot quan em veu. En un instant passa de la cara de pena de captaire a la d'espantat perquè l'he pescat "in fraganti" (no sap què fer amb el got que estava allargant als passants), i després passa a la cara d'alegria, al veure que jo ric i pensar ell (suposo), que encara que hagi d'interrompre "la feina" una estona, a canvi podrà fer petar la xerrada una mica amb mi.
I és el que fem. M'assec al seu costat, al pedrís on ell està assegut, i m'imagino que qui passi, veient-nos als dos, jo amb la meva pinta potser més de captaire que la seva, pensarà això, que som dos captaires o sense sostre que passen l'estona al pedrís.
Parlem d'una cosa i una altra, em diu que ja te gairebé prou euros per anar a dinar al migdia, que només n'hi falten un parell. I jo li dic (no sé per què, perquè no serveix de res), que si en lloc de gastar-s'ho tot entaulant-se per dinar anés a un super o es comprés un entrepà, potser podria acumular prou diners per no haver de dormir després al carrer. I també com altres vegades, ell em diu que no menja entrepans, que són uns desgraciats els que en mengen, que ell vol menjar de forquilla i ganivet. I jo li dic que, mira que bé!
També li dic (com altres vegades) que jo no em puc permetre dinar als restaurants, i ell em diu que és perquè vull, perquè jo tinc milions a Suïssa, que un que ho sap li ho ha dit. També em diu que no em dirà qui li ho ha dit, però que aquesta persona "ho sap bé".
I jo li dic que ho investigui, ja que segons ell diu l'han informat bé, i que després anirem els dos a Suïssa a buscar aquests diners, i com que ell m'haurà ajudat a localitzar-los, ens els repartirem a parts iguals.
Les trobades amb el Domingo sempre són divertides.
A més, el curiós d'aquesta història dels diners a Suïssa és que coincideix amb una hipòtesi o mite familiar, segons el qual el meu pare tenia un compte o caixa forta secrets a Suïssa, tot i que quan va morir, els fills no en vam trobar cap indici, ni al testament ni a cap dels seus papers.
Per descomptat, d'aquesta història al Domingo mai n'hi he explicat ni mitja paraula. Ves quines coincidències o misteris...
