Figues

Vaig a veure uns coneguts. Viuen en una casa apartada. Hi vaig caminant, i abans d'arribar-hi veig una figuera. M'hi acosto, i veig que ja hi ha figues madures. En pessigo algunes, molt dolces, i després acabo d'arribar a la casa.

Saludo la mestressa, i li dic que he vist que ja hi ha figues madures a aquella figuera. Ella em diu que ja n'està al cas, que té la figuera controlada, que cada any, "a finals d'agost o principis de setembre", aquelles figues maduren.

És el 10 d'agost. Veig que no m'ha entès (és a dir, "que ja pot anar a collir figues"), de manera que li ho torno a dir. I em torna a contestar el mateix, que per descomptat la té controlada, "que ja sap que a finals d'agost...".

Em quedo bocabadat. De manera que li ho torno a dir, una altra vegada, a poc a poc, vocalitzant bé, ben clar: "Si ara vas a la figuera, podràs menjar figues madures".

A la tercera sembla que sí, que ho entén. Em mira de manera diferent, i em diu que alguna estona hi anirà, perquè li agraden molt les figues. Però no em sembla que m'ho digui molt convençuda, potser encara dubta entre seguir amb la seva idea, "la seva creença", o assumir que "la realitat" potser és una altra. Amb les idees fixes sovint passa això, que no és fàcil fer-les trontollar.

Tres dies després, molt lluny, en un entorn diferent. Camino per un parc urbà, per un camí pel qual cada dia hi passen centenars de persones. No exagero, centenars.

Al costat del camí hi ha una figuera; m'hi aturo i, fent alguns equilibris, estiro algunes branques i vaig collint algunes figues ben madures (si ningú les arreplega, les que caiguin se les menjaran els senglars al vespre; per descomptat, entre ells i jo, prefereixo ser jo qui se les mengi).

Passen algunes persones, algunes em miren, sense aturar-se. Passa una parella jove, els dos d'uns 25 anys, ben plantats. Ell li diu a ella, amb seguretat i suficiència, en veu prou alta com perquè no només la senti ella, sinó també jo: "Mira aquest home, està collint figues, però són ben verdes, encara falta dies perquè madurin!".

És veritat, però no són figues verdes, sinó "de les verdes", i les que cullo estan ben madures, dolcíssimes.

"Benaurats els saberuts i d'idees fixes, ja que així els passavolants que estan atents podran menjar-se les figues madures."

Amén.