Les orenetes - 2

Al poble hi ha gent que es queixa de les caques de les orenetes: "Sí, les orenetes són boniques, però embruten tant!"

Hi ha gent que preferiria els paisatges urbans del tot esterilitzats. Sembla que pensin: "D'acord, que hi hagi orenetes, però que no facin caca" (o que la facin "a un vàter d'orenetes").

Alguns, com que no s'atreveixen amb les caques de gos, grosses, pastoses, pudentes, perquè els amos de gossos formen "un grup de pressió poderós", s'abonen a la crítica i l'assetjament de les orenetes i les seves minúscules caques.

Per sort, des de fa anys, les orenetes són una espècie protegida, i te la pots carregar (si més no durant el temps de cria), si en destrosses algun niu.

Abans, a cops de pedra o de canya, hi havia gent que liquidava els nius d'oreneta dels ràfecs de casa seva. Era relativament habitual (hi ha qui encara ho fa, d'amagat). Sobretot, que no hi hagi ni una caca!

D'altra banda, aquesta actitud després no els impedia queixar-se de les picades dels mosquits, dels quals les orenetes en fan una bona neteja (sinó exhaustiva, notable). Entre una petita caca al carrer i una gran butllofa al clatell, es veu que preferien la butllofa. Potser perquè així es podien gratar, cosa que, a falta potser d'un altre entreteniment, els devia donar molt de gust.

(Parlo tota l'estona dels nius als ràfecs perquè són els que fan les orenetes cuablanca, anomenades també avions, majoritàries al poble; d'orenetes de coll vermell també n'hi ha algunes parelles, però poques, i els seus nius són una mica diferents i ubicats també en llocs diferents. I després encara hi ha els falciots, que molta gent confon amb les orenetes, tot i que hi tenen molt poc a veure; són d'una altra família d'ocells, i alguns dels seus costums força diferents)