Sardines

Al matí surto de casa amb un tros de pa a la motxilla. Cap al migdia em compro un parell de plàtans i una taronja, i llavors busco un lloc per dinar. Però abans de trobar-lo (el lloc adequat -al carrer- còmode i a l'ombra), el que trobo és una llauna de sardines. Mira que bé!

És una llauna caducada fa un munt de temps (molt). Però les conserves de sardines ja sé que duren, de manera que penso que probablement aquestes sardines seran bones. I no m'equivoco (anys enrere, quan no existien les dates de caducitat, les llaunes de sardines eren bones "sempre"). I entre el pa, l'oli de la llauna, les sardines, els plàtans i la taronja, dino esplèndidament.

Dic que les llaunes de sardines és difícil que es facin malbé. Però no totes les llaunes són iguals. Per exemple, les de sardines escabetxades són més delicades, i per tant perilloses. De fet, amb la llauna de sardines trobo també una llauna de musclos, per descomptat també caducada, i ni em passa pel cap, obrir-la. Al contrari, l'agafo i la llença o a dins d'un contenidor, no fos que a algun altre espigolaire, despistat, amb menys experiència, se li acudís menjar-se aquests musclos i acabés a l'hospital.

A aquest mateix punt, amb aquest lot, no només hi trobo la llauna de sardines i la de musclos, sinó també dues llaunes d'anxoves, no cal ni dir que igualment caducades ("generosament caducades", per ser més exacte).

En aquest cas, no amb la intenció de menjar-me-les, perquè sé que no seria una bona idea (les anxoves en llauna no suporten bé el pas del temps, i encara menys si fa calor), n'obro una amb esperit investigador, "científic". I el cas és que no fa mala olor, però en lloc d'anxoves a dins el que hi ha és una mena de puré marronós, les restes de les anxoves desintegrades barrejades amb l'oli. De manera que les dues llaunes d'anxoves, l'oberta i la sense obrir, van a parar també a dins del contenidor, a fer companyia a la llauna de musclos.