20 d’ag. 2019

La samarreta

Estic a punt de sortir de casa i la meva companya em diu: "Fa dies que portes aquesta samarreta, te l'hauries de canviar". I li dic que sí (en aquests casos sempre s'ha de dir que sí), que després, i alhora obro la porta i vaig marxant...

Quan torno ja me l'he canviat, duc una bonica samarreta de franges blanques i grises horitzontals (l'altra era tota blau marí). Li dic a ella: "Ho veus? Me n'he comprat una de nova, perquè estiguis contenta!" I ella em mira i no sap com mirar-me, perquè aquesta samarreta fa olor de suavitzant, i no de samarreta nova. I a més, ja sap que "mai" m'he comprat una samarreta (a mi l'olor de suavitzant no m'agrada, però si va "junt" amb una samarreta que et trobes al carrer, val la pena ser tolerant).

Aquest mateix dia, a més de "comprar-me" una samarreta també em "compro" una bossa amb pebrots, albergínies i cebes (suposo que algú que marxava de vacances ha tingut la gentilesa de deixar-ho al carrer). De manera que alguna estona potser farem una escalivada, o una samfaina.

Perdó, me n'oblidava: també arreplego una barra de pa, però això és ja tan habitual...