El Joseph

Torno cap a casa a mitja tarda i veig el Joseph assegut a un banc, passant l'estona. Veig que té una crosta bastant gran al front. El Joseph és un sense sostre hongarès (no sé si s'ha d'escriure així, "Joseph", o d'una altra manera), amb el qual de vegades hi parlo una mica. Li pregunto què li ha passat, i em diu que fa uns dies, mentre dormia, un home el va despertar i li va dir que li donés tots els diners que tingués. I com que ell s'hi va negar, li va clavar uns quants cops de puny.

Ell sap qui li va pegar, però diu que no vol posar cap denúncia, perquè no vol embolics amb ningú. Qui li va pegar és un home d'una família de romanesos que des de fa temps viu en uns baixos ocupats, a la vora d'on dorm el Joseph. Es veu que als romanesos no els agrada tenir el Joseph a la vora, perquè deuen considerar "seva" aquesta zona (tot i que el Joseph ja feia anys que dormia aquí, quan ells van arribar). Els romanesos tenen cap a ell una actitud antipàtica, hostil, i fins i tot els seus fills petits, que sovint s'estan al carrer, com que veuen com es comporten els seus pares, es comporten igual amb el Joseph.

Com s'haurien de resoldre aquests embolics? Com es podria protegir el Joseph? I sobretot: què s'hauria de fer perquè els nens i nenes d'aquesta família de romanesos, quan siguin grans i potencialment capaços de robar i clavar cops de puny a gent desvalguda com el Joseph, no ho facin?

Com que són moltes preguntes, el que faig és avisar una entitat que s'ocupa de les persones que viuen al carrer. I a ell li dono el meu número de telèfon (ell té un mòbil), per si un altre dia té problemes com el de l'altra nit.

De dia el Joseph de vegades està a l'entrada d'un supermercat, una mica apartat de la porta, per no fer nosa. És molt discret. No demana res, ni tan sols et mira, si no li parles. Només té, a tall de plateret, una gorra posada a terra, davant seu, mentre ell està assegut a la vorera. Jo no li dono diners, però si haig d'entrar al supermercat li pregunto si vol que li compri alguna cosa, i de vegades em diu que si (també és discret amb aquestes demandes).

Una de les primeres vegades que, a l'entrada del supermercat, vaig parlar amb ell, quan li vaig preguntar si volia alguna cosa em va dir si li podia comprar una cervesa. I li vaig dir que no, que em demanés coses de menjar o beure, però no begudes alcohòliques. I no em va fer cap mala cara, em va dir que d'acord.

Quan el veig borratxo, m'entristeix. No és habitual, però de vegades me'l trobo així, caminant insegur pel carrer, amb la mirada extraviada, fins al punt que ni em veu. I llavors jo tampoc no li dic res, perquè no sabria què dir-li.

No sé si negant-me a comprar-li cerveses sóc molt purità, tenint en compte que potser les estones de borratxeres són les seves estones més fàcils de passar, així estabornides... Però el cas és que a mi les històries de problemes amb l'alcohol em neguitegen molt (ell, en canvi, diu que gràcies a l'alcohol de les cerveses ara no agafa el virus, que és la seva vacuna, i riu...).