El Jonàs de la Leocàdia - 7 (realitat i literatura)

Les visites al Jonàs sempre són estranyes, amb un solatge d'incomoditat, amb un desig inconfessat d'abreujar-les, a causa tant de l'entorn trist i depriment del psiquiàtric com de la meva incapacitat de gestionar les trobades amb més habilitat. Després, més tard, de vegades escric alguna cosa sobre com ha anat. El més sorprenent és que, llavors, si s'escau puc dedicar més temps a escriure sobre com ha anat, com ho he viscut, el que m'ha suggerit la trobada, que el temps que he dedicat "a viure-la". I això em desconcerta, aquesta dificultat de viure la realitat amb intensitat i plenitud comparada amb la relativa facilitat de convertir-la en matèria d'un relat, i entretenir-me llavors el temps que faci falta remenant un text, sense mandres ni presses per enllestir-lo. Crec que en aquests casos hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar, tot i que no sé ben bé com ho hauria de fer, per tal que aquesta relació estranya o desequilibrada entre la realitat i els entreteniments literaris fos diferent. Per tal que fos una mica més harmoniosa, o una mica més no sé com...