De Cellers a Llorenç de Montgai

Assegut al tren que des de Tremp baixa seguint la Noguera Pallaresa em deixo portar i fascinar amb el paisatge espectacular que, sobretot a partir de Cellers i fins Llorenç de Montgai, va desfilant per la finestra. Primer l'embasament de Cellers, després el congost de Terradets i l'extrem de l'embassament de Camarasa, immens, que s'allarga quilòmetres i quilòmetres avall, i al final el petit embassament de Llorenç de Montgai. Un viatge tota l'estona amb la companyia de l'aigua, al llarg de paratges esplèndids, molt deshabitats, molt poc humanitzats. Fins i tot els túnels, uns quants, sembla que els hagin fet a propòsit per a ressaltar l'escenari majestuós que t'envolta (després de la foscor, quan en surts, encara et quedes més bocabadat).

Darrerament faig sovint aquest trajecte, i malgrat la repetició no em canso de meravellar-me amb l'espectacle. A dins del tren hi ha un cartell que diu: "Seu, mira, deixa't portar a través del paisatge". Ho faig dòcilment, encantat. M'estalvio les descripcions d'aquests escenaris perquè trobo que són per a contemplar-los, no per a llegir-los. Se'm faria difícil, intentar "posar lletra" a aquesta simfonia visual... Més aviat recomanaria, a qui li vingui a tomb i de gust, que faci el trajecte. S'ho val. El preu del bitllet és més barat que una entrada del cinema, i de pel.lícules com aquesta no n'hi ha, a les cartelleres.

Via avall, enrere ja els paratges fluvials anteriors tan poc humanitzats, a l'arribar a Balaguer, a una tanca de l'estació, llegeixo aquesta pintada: "Més val immigrant il.legal que neonazi subnormal". Sóc un altre cop a la civilització.