A través de la tanca

A través de la tanca,
les potes dins d'un toll
de fang, fems i pixums,
la vaca lletera esclava em mira.
L'han separat del seu vedell,
tendre esclau de carn.
Segueixo el tomb i,
a la granja dels pollastres,
de fora estant m'imagino
com picotegen el pinso,
ignorant el seu destí
de pit a la planxa
o cuixa fregida.
Mentrestant,
a la nau de les ponedores,
les gallines, immobilitzades
en les seves minúscules gàbies,
un dia rere l'altre
ponen un ou rere l'altre,
fins que, envellides, amortitzades,
degollades i plomades,
en facin sopes concentrades.
Sembla que en els diferents mòduls
del camp de concentració
només hi ha silenci,
ignorància o resignació.
Però de més enllà,
des de dins de la seves porquerisses,
llavors se senten els crits,
forts, penetrants, enervants,
dels garrins esclaus.
A la vila, a les cases,
la gent aviat prepararà el sopar.
Amanida o verdura,
acompanyada potser
d'una truita, un got de llet...
O d'un tall de llom de porc
o de pit de pollastre.
Comença a fosquejar, fa fred.