El nen colom

Al balcó de la casa del costat hi toca el sol. Un nen d'uns tres anys, en pijama i sabatilles, agafat als barrots de la barana mira el poc moviment que hi ha pel carrer. D'unes teulades més enllà se sent un colom parrupant. No se'l veu, però se sent clar el parrupeig. I llavors el nen, amb gràcia, com si ho hagués estat assajant d'altres estones, comença també a parrupar, adoptant fins i tot, amb el cap i el coll, el posat d'un colom.