Sense presses

No m'agrada l'autocar, i en canvi anar en tren no em cansa. Així que, en lloc d'agafar l'autocar que surt a tres quarts de set del matí de Tremp cap a Barcelona, agafo el tren deu minuts més tard cap a Lleida, per a enllaçar allí cap a Barcelona. Amb l'autocar trigaria tres hores, amb el tren anant tot bé el doble, però en canvi el bitllet em costa la meitat: trigo més, però em surt més barat i vaig més a gust.

Un cop a Lleida m'haig d'esperar tres quarts abans no surt el tren cap a Barcelona, per la línia de Manresa (per Tarragona no n'hi ha cap fins al migdia). A Calaf ens fan baixar del tren perquè més enllà la via està tallada, en obres. Fa potser ja dos anys que està així. I durarà. Treballant no s'hi veu ningú, ni operaris ni maquinària (la via passa gairebé tota l'estona paral.lela a la carretera). A l'estació de Calaf en teoria ens hauria d'esperar un autocar per dur-nos fins a Manresa, però no hi és. Triga mitja hora en arribar.

A l'arribar a Manresa, un altre incident. Es veu que més enllà ha caigut una pedra a la via, així que hem d'agafar un altre autocar que ens durà fins a Terrassa. Es posa en marxa al cap de mitja hora més, però sembla que el conductor no és de per aquells barris, i després d'una rotonda ens adonem que anem un altre cop en direcció a Manresa. Més enllà pot girar un altre cop, i llavors prosseguim el viatge cap a Terrassa. Havia agafat el tren per per no haver d'anar en autocar, i me n'estic fent un tip.

Al cap d'una estona d'arribar a Terrassa surt un tren cap a Barcelona. S'asseu al meu costat un home que ja venia en el tren que ens havia dut fins a Calaf. Està content. Diu que és una meravella el servei, que es nota que l'empresa pensa en els viatgers. M'explica que, al seu país, a l'Argentina, si hi ha una avaria t'has d'espavilar, i que si demanes el llibre de reclamacions et pregunten què és. En dies així, és reconfortant, tenir companys de viatge com aquest.