Trincoles / tiringoles

La primera accepció de trincola és campaneta, i per tant "un trincoles" seria "un campanetes", el que en castellà en dirien "un cantamañanas". Fa trenta-cinc anys vaig sentir per primer cop la paraula al Pallars Jussà. Devia badar (cosa habitual), perquè vaig entendre "tiringoles", i així la vaig incorporar al meu vocabulari, ben content d'haver trobat una paraula tan útil, fins i tot imprescindible, i alhora amb un so tan musical i bonic.

Fa poc vaig tornar al Pallars Jussà (feia gairebé trenta anys que n'havia marxat), i el Jordi Feliu, quan em va sentir que deia tiringoles, em va mirar amb aquest posat rialler tan seu i em va fer adonar del meu error. I alhora, de propina, em va generar un dilema, perquè la forma (o deformació) tiringoles l'he feta tan meva que ja no me'n puc desempellegar, m'agrada, encara que sigui incorrecta. Al final, la decisió de compromís que he adoptat ha estat optar per fer servir les dues paraules, segons em vingui de gust, vigilant això sí, quan estigui el Pallars Jussà, de fer servir només la forma correcta: trincoles.

--
(1) El Tiringoles, 05/12/2008
http://passavolant.blogspot.com/2008/12/el-tiringoles.html